(4.2) Fer de mestre

Ser, o fer de, un mestre, tal i com jo ho veig, és ser el resultat d'un poti-poti d'un seguit d'idees o persones.

És, per exemple, ser un educador. Una persona que sap què sap l'altre persona i vol ensenyar-li tot allò que l'altre no sap de manera que ho pugui entendre o fins hi tot descobrir-ho per ell mateix.
És ser un guia, no una persona que t'ho dóna tot fet sinó que t'indica el camí a seguir per aconseguir aquell nou coneixement que tu tant desitges.
És ser crític. Crític davant el món i amb ell mateix. I ha de ser capaç d'ensenyar a ser crítics als seus alumnes.
És un animador, un motivador. Busca la manera de que tots vulguin aprendre o fins i tot vulguin aprendre allò que "toca a continuació". T'anima a ser tu mateix qui vulgui aprendre.
És un amic, i a l'hora un pare. És proper i distant a la vegada, pots confiar amb ell però l'has de tractar amb respecte, i això ho aconsegueix ell a través de les seves indicacions o senyals.

És un milió de petites coses que fan el tot que és el mestre. I què difícil és ser un bon mestre o trobar un bon mestre! Es necessiten anys, d'experiència i desenganys, de plors i somriures, d'esperança. Es necessiten anys per aprendre tot allò que un ha de saber per poder ensenyar i, també cal saber, que un mai ho sap tot ni un acaba mai aquesta formació. S'ha d'estar constantment atent als canvis, atent al món, adaptar-se aquest i aprendre d'ell. Un mestre ha de saber-ho fer si no, al final, serà incapaç d'arribar als seus alumnes per no entendre el món on ells viuen.

És una feina dura que, com diu Pilar Benejam, necessita molt d'esforç i, sobretot, d'esperança (per creure que allò que estàs fent servirà d'alguna cosa al futur tot i no semblar-ho) i paciència (tant pels alumnes com per tot allò que s'ha d'ensenyar, no cal anar amb presses ja que hi ha molts anys per ensenyar i aprendre-ho tot).
Però tot i ser dura, difícil, desesperant,... un mestre mai ha de tirar la tovallola, ni per ell mateix ni per un alumne. No hi ha res que no tingui solució o que es pugui millorar. I aquesta també és una feina del mestre, és un "fer de mestre", no rendir-se, no desesperar, no deixar-ho tot per mai.

I un es pregunta: Per què no tirar-la? No sembla que tot siguin desenganys?
Sincerament, i parlo sense tenir experiència, penso que, al final, tot és recompensat. Al final, al mirar al passat, un veu tot allò que ha fet i s'ha sent orgullós, i amb ganes de seguir. Ensenyar és una feina difícil però alhora gratificant i preciosa, importantíssima per la societat i has de saber, doncs, que influeixes en la vida, d'alguna manera, de tots aquells que passen per les teves mants.
És un tresor que hem d'aprendre a valorar.

Anar als apunts de la conferència de Pilar Benejam.