Activitat: La representació dels estils d'ensenyament de les CCSS (Ciències Socials).
Les finalitats perseguides ens determinaran els models i tradicions d’ensenyament de les CCSS. Podem trobar-hi quatre models:
- El model tradicional: ensenyar per adoctrinar
L’ensenyament de les CCSS es converteix en un instrument de socialització per formar ciutadans i ciutadanes que accepten com a valors superiors aquells que determina la societat adulta. És el model preferit pels poders polítics de qualsevol ideologia. Representa un currículum tancat on el mestre te poc marge de prendre decisions.
- El model d’ensenyament actiu: com ensenyar a ser feliços
La principal finalitat de l’ensenyament actiu és aconseguir la felicitat de les persones mitjançant els sabers socials. Es potencien els aspectes metodològics, la qualitat de l’ensenyament front la quantitat i l’autonomia personal mitjançant la interacció d’alumne amb el seu medi. El centre de l’aprenentatge és l’alumne.
- El model basat en aspectes intel·lectuals: com fer joves científics socials
Aquí hi podem trobar dos vessants diferents. Per una banda aquells que compartien les finalitats amb les del model tradicional. Per altra, la que pretén que l’escola formi joves científics i científiques socials. Aquest tipus de coneixement els permetrà entendre els problemes del món i dotar-los de les eines per a seguir aprenent.
- El model crític: un ensenyament centrat en problemes socials rellevants
Ens dona resposta a la societat multicultural. Pretén solucionar els problemes de la societat. La principal finalitat d’aquest model és formar alumnes amb un pensament crític, reflexiu i creatiu; l’anàlisi dels valors social; i l’autonomia a l’hora de prendre decisions. És a dir, els alumnes han de crear els seus propis valors front als valors imposats per la societat.
Discussió a l'aula:
A continuació, com a més a més, els apunts que van sorgir quan es va intentar fer un debat sobre els diferents models a les CCSS, però tant sols va donar temps a presentar el tradicional i fer una petita síntesis dels demés models.
4 models (defensar les seves virtuts): tradicional, crític, actiu i científic.
Tradicional: és el que s'ha fet servir durant la major part del temps de l'educació (tant dolent no pot ser), es basa en un curriculum tancat per persones que ho entenen, ben pensat i per persones que ho saben, i volen transmestre una serie de valors perquè siguin uns bons ciutadans d'avui en dia. Valors únics i concrets, evita que hi hagi diversitat d'opinions i conflictes dins l'aula.
La ciència és una veritat objectiva, lo qual evita conflictes.
La metodologia és molt memorística - s'ha de potenciar la memòria que facilita un bon desenvolupament cognitiu.
Model estable - els mestres transmeten els coneixements - ningú se sobresurt d'un llindà (no conflictes i contradiccions) - el mestre es regeix per les normes donades.
El mestre és molt respectat.
Contres: els polítics no en saben prou per acceptar un model o un altre (saber quin és millor o no), són dolents els conflictes?, va bé el món? La memòria no és un dels millors recursos pel desenvolupament cognitiu (hi ha certes coses que s'han de saber de memòria, però no ajuden realment al desenvolupament cognitiu).
Quin sistema de valors et regeix? i qui no els tingui els mateixos... és un mal ciutadà aleshores? I quina és la raó absoluta? La que tingui el qui dirigeix en aquells moments el país. Els valors depenen del partit polític que governi el país en aquell moment.
Deixa enrera a molta gent pel camí (per ser diferents i no cumplir amb allò que es vol aconseguir i no es busca una altre manera d'ajudar-los i fer-los aprendre).
És bo veure les coses de diferents maneres i no tal i com t'han dit que ho vegis. És un ensenyament estàtic (una única veritat) - cada any la promoció que surt sap el mateix que l'anterior, no evolucionen ni aprenen coses noves, no canvien amb la societat.
El protagonista hauria de ser l'alumne, no el mestre, a l'aula (no com aquesta, les magistrals). - Avui en dia el pes ja no és tant, però el mestre segueix sent el centre tot i tots els canvis (però estem tandint al canvi).
És important, però, que si és una classe que el profe ha d'explicar, durant aquest procés que l'alumne tingui alguna cosa a fer, un paper actiu, ja sigui subratllar, aprendre apunts, etc.
El model crític:
(totes les unitats didàctiques que farem ara s'han de basar en aquest model, que ara mateix és el que dóna més respostes als objectius de l'educació i necessitats d'avui en dia)
Trets a destacar de cada un dels models!
Discussió a l'aula:
A continuació, com a més a més, els apunts que van sorgir quan es va intentar fer un debat sobre els diferents models a les CCSS, però tant sols va donar temps a presentar el tradicional i fer una petita síntesis dels demés models.
4 models (defensar les seves virtuts): tradicional, crític, actiu i científic.
Tradicional: és el que s'ha fet servir durant la major part del temps de l'educació (tant dolent no pot ser), es basa en un curriculum tancat per persones que ho entenen, ben pensat i per persones que ho saben, i volen transmestre una serie de valors perquè siguin uns bons ciutadans d'avui en dia. Valors únics i concrets, evita que hi hagi diversitat d'opinions i conflictes dins l'aula.
La ciència és una veritat objectiva, lo qual evita conflictes.
La metodologia és molt memorística - s'ha de potenciar la memòria que facilita un bon desenvolupament cognitiu.
Model estable - els mestres transmeten els coneixements - ningú se sobresurt d'un llindà (no conflictes i contradiccions) - el mestre es regeix per les normes donades.
El mestre és molt respectat.
Contres: els polítics no en saben prou per acceptar un model o un altre (saber quin és millor o no), són dolents els conflictes?, va bé el món? La memòria no és un dels millors recursos pel desenvolupament cognitiu (hi ha certes coses que s'han de saber de memòria, però no ajuden realment al desenvolupament cognitiu).
Quin sistema de valors et regeix? i qui no els tingui els mateixos... és un mal ciutadà aleshores? I quina és la raó absoluta? La que tingui el qui dirigeix en aquells moments el país. Els valors depenen del partit polític que governi el país en aquell moment.
Deixa enrera a molta gent pel camí (per ser diferents i no cumplir amb allò que es vol aconseguir i no es busca una altre manera d'ajudar-los i fer-los aprendre).
És bo veure les coses de diferents maneres i no tal i com t'han dit que ho vegis. És un ensenyament estàtic (una única veritat) - cada any la promoció que surt sap el mateix que l'anterior, no evolucionen ni aprenen coses noves, no canvien amb la societat.
El protagonista hauria de ser l'alumne, no el mestre, a l'aula (no com aquesta, les magistrals). - Avui en dia el pes ja no és tant, però el mestre segueix sent el centre tot i tots els canvis (però estem tandint al canvi).
És important, però, que si és una classe que el profe ha d'explicar, durant aquest procés que l'alumne tingui alguna cosa a fer, un paper actiu, ja sigui subratllar, aprendre apunts, etc.
El model crític:
(totes les unitats didàctiques que farem ara s'han de basar en aquest model, que ara mateix és el que dóna més respostes als objectius de l'educació i necessitats d'avui en dia)
Trets a destacar de cada un dels models!
- Tradicional: transmissió de coneixement per certs conceptes.
- Científic: experimentació (una eina molt potent) - el mètode científic.
- Actiu: (no estressar-los) que els nens gaudeixin de l'escola, que tinguin bones vivències (però no n'hi ha prou, també han d'aprendre).
No hay comentarios:
Publicar un comentario