(2.2.1) Models i tradicions curriculars en l'ensenyament de les ciències socials i de les humanitats: les finalitats i els valors com a ...

Lectura: PAGÈS, Joan (1998) "Models i tradicions curriculars en l'ensenyament de les ciències socials i de les humanitats: les finalitats i els valors com a opció ideològica". A: BENEJAM, P.-PAGÈS, J. (coords.) Psicopedagogia de les ciències socials i de les humanitats. Barcelona: UOC.



Idees principals del text:

• L’ensenyament de les CCSS esta força lligat a la ideologia; aquests sabers ens creen una consciència de pertinença a un col·lectiu determinat i els seus valors.
  D’aquí que el currículum escolar no sigui més que una construcció social que recollirà tots els sabers que es vulguin ensenyar i aprendre.

• Els sabers que ensenyem i com els ensenyarem, estaran determinats per les finalitats que vulguem aconseguir. És a dir, les finalitats de l’ensenyament, determinaran el contingut seleccionat.
  La primera selecció que hi farem estarà condicionada per ideologies polítiques, sociològiques i antropològiques; crearem un model de persona determinat. En la selecció de continguts també es veurà influenciat pel pensament del professorat.

• Un dels problemes que trobem en l’ensenyament de les CCSS és la falta de reflexió sobre les raons de per què seleccionem uns continguts i no altres.

Reflexió:

Pel que hem pogut observar en les poques i breus intrusions que hem fet a diferents aules de primària, encara estem molt lluny d’aconseguir aplicar l’únic model que de debò ens ajudaria a millorar el món que ens ha tocat viure. Aquest és, com s'ha discutit a l'aula, el model crític (amb certa dosi de l’ensenyament actiu), seria el model més adequat per aconseguir una finalitat: poder arribar a eradicar al màxim les desigualtats socials.

Aquesta, però, no és una tasca gaire fàcil. Suposa molts anys de lluita i esforç per trencar amb els models d’ensenyament, formes d’entendre la vida, ideologies polítiques, socials i antropològiques, que ens han fet arribar a la situació actual.

Nosaltres, tal vegada, no arribem a veure mai aquest canvi. A les nostres mans, ara tenim la clau per començar aquesta laboriosa missió. Si, dintre de les nostres possibilitats, intentem a les aules formar ciutadans crítics, ells seran el dia de demà els qui mouran els fils del món futur, i ho faran des de altre punt de vista, el que hem tractat que aconsegueixin a l’escola. Doncs ells són els futurs polítics, científics, sociòlegs,...

Això ens suposarà moltes hores de lluita i topar-nos amb moltes dificultats. Tan mateix, però, els primers en moure'ns hem de ser nosaltres i els nostres companys.