Síntesis del tema 1: La didàctica de les ciències socials

A continuació una síntesis dels temes tractats durant la primera lectura i la primera activitat de l'assignatura (tema 1 - punt 2.1) feta a l'aula en comú i amb aportacions personals.

SÍNTESIS DEL TEMA 1

Idees principals: La naturalesa del coneixement social

El coneixement de les ciències socials és una àrea molt lligada a la ideologia.

L'estudi de la geografia i la història com a sabers escolars s'introdueixen al segle XIX en el moment de creació dels estats liberals a Europa i els EEUU.

Amb la finalitat de crear una consciència nacional de pertinença a un col·lectiu humà i transmetre els valors "pretesament" compartits per aquest col·lectiu.

Si tot el currículum escolar té una intencionalitat determinada segons el model de societat que es pretén educar, l'ensenyament de les CCSS encara més atès que l'objecte d'estudi és la mateixa societat.


La naturalesa del coneixement social:

a) La naturalesa dels conceptes socials: abstractes, relatius i difícils de definir (poder, llibertat, societat,...)
b) Els valors socials dins el coneixement social, més que en altres tipus de coneixement (cooperació/individualisme) (tolerància/intransigència) (llibertat/opressió)...
c) La presència evident de la ideologia en els temes socials i la dificultat de l'objectivitat/neutralitat. (Les religions o els nacionalismes, utilitzen el coneixement social per l'adoctrinament).
d) La importància dels problemes socials, diferents dels matemàtics o d'un altre tipus de problemes, però que són els que més afecten a les persones i la seva vida (presència d'interessos contraposats en els fenòmens i problemes socials).
e) L'especificitat del coneixement social relacionat amb situar-se en el temps i en l'espai, qüestions sense les quals no podríem entendre els fets ni el món.

* Tot i que potser un tema no sigui proper als nens reben moltíssima informació a través de la televisió.
* S'han de plantejar maneres diferents per treballar diferents aspectes relacionats amb les CCSS. Un exemple és la passada sobre el reciclatge - el mestre planteja una pregunta a la classe i ells busquen com descobrir la resposta, i d'aquesta obtenen moltíssima més informació (consciència de reciclar, etc.).
* S'ha de ser conscients que en alguns aspectes mai arribarem a una solució consensuada, quan hi haurà vegades que serà impossible. Tot i així s'ha d'intentar. Apliquem com a criteri el valor de la majoria.
* Buscar sempre que els nens es facin preguntes.
* No repetir constantment el tipus de didàctica, fer-les variables, combinar-les. - No hi ha cap model millor o pitjor, però si que depèn del grup classe, de l'actitud, del tema, etc. Però s'ha de procurar potser el que es fa encara ara (tema tal del llibre, resum, punts claus, mapa conceptual i exercicis braus braus).


El coneixement didàctic:

- És un camp del coneixement que es fomenta en les teories de l'educació per trobar interpretacions adequades als problemes que planteja l'ensenyament i l'aprenentatge i donar orientacions per millorar la pràctica.

- El seu objectiu d'estudi és la selecció del coneixement que la ciència i la societat estableixen i la conversió d'aquest coneixement en objecte d'ensenyament-aprenentatge a través de propostes adequades a cada context educatiu.

- La didàctica de les ciències socials i les humanitats relaciona el coneixement de la matèria amb el saber pedagògic per apropar el que pensen els alumnes a la reflexió que ha fet la societat.



El model didàctic:

1) Ens preguntem què sé jo sobre el tema? -> avaluació inicial.
2) Què volem saber? -> objectius i continguts
3) Com aprenem? -> metodologia i estratègies d'ensenyament, activitats d'aprenentatge.
4) Què hem après? Què sabem? -> avaluaciò, formativa i sumativa.
5) (NOU CURRÍCULUM) Per a què? -> finalitats (desenvolupament de les competències bàsiques).

* Encara que nosaltres expliquem alguna cosa molt ben explicada no implica que els altres ho aprenguin realment, per això hem de variar els registres, tipus d'activitats, etc., per poder arribar, d'alguna manera, a tots.
* Plantejar-se, qüestionar, tot allò que encara es fa igual que el segle passat, ja que ara som mestres del segle XX que ensenyem a nens del segle XXI en una escola pensada al segle XIX.