(1.1) Presentació individual: Òscar

“- Per què vols ser mestre? La veritat és que et va!”

Aquestes són la pregunta i la resposta que la meva família, amics o companys de la feina m’han fet quant hi els he dit que volia ser mestres. Entenc la seva curiositat, doncs estic preparant-me per trencar per complet amb un llarg període, deixant de costat una feina que res te a veure amb l’educació. Des de fa més de deu anys, treballo com a cap de tripulació a bord de trens de “Grandes Líneas” o “Alta velocitat”, com són l’Euromed o l’AVE.

Però en aquest món, les meves aspiracions personals i professionals es quedaven curtes. Necessitava una feina on desenvolupar el meu costat més humà, fent alguna cosa de profit per a aquesta societat i el seu futur. I que res millor que fer-ho ajudant als membres més petits de la nostra societat. Ells són els que hauran de portar en davant el món del futur. Per tant, deuran de comptar amb les eines necessàries per portar endavant aquesta tasca tant complexa.

Nosaltres, com a mestres, tenim l’obligació de facilitar-los les millors eines. Els deurem transmetre els valors que ens permeten tenir una societat el més justa possible.

Altra raó que m’ha portat a triar aquest camí, és el fet de treballar en nens i nenes, doncs sempre he gaudit força estant amb els més menuts; ajudant-los a resoldre els dubtes que tenien ens tasques de l’escola, obstacles amb els que topaven cada dia, com lligar-se les cordes de les sabates, saber seure a la taula, tenir un bon comportament, etc... És a dir, educar-los. Penso que com a mestres, tenim l’oportunitat, no sols de transmetre’ls saber acadèmics, si no d’educar persones per a que puguin enfrontar-se a totes les vicissituds que se’ls hi posen pel seu camí.

En quan a la DCS, penso que és el camp que més ens permetrà treballar en tots aquells aspectes que ens portin a aconseguir les finalitats que he assenyalat a dalt.

Sóc conscient de que em queda molta feina per fer per a poder ser un gran mestre, que és el que vull aconseguir. Quan més estudio, més me’n adono de que no se res i que no puc deixar de tenir un esperit inquiet i ganes de continuar aprenent, aprenentatge que aniré perfeccionant al llarg de la meva carrera com a mestre. Estic segur, que els meus alumnes, van a ser els millors professors que vaig a tenir.