(2.3.1) Els objectius de les sortides

Lectura: BENEJAM, P. (1996), "Els objectius de les sortides". A: Perspectiva Escolar, núm. 204, pàg. 2-8.


Aquest text de la Pilar Benejam (mestra de la qual vam poder veure una conferència que va realitzar - Cliqueu aquí si voleu veure els apunts recollits durant aquesta) tracta sobre, tal i com diu el títol, dels objectius de les sortides i, a partir d'aquests, com podem classificar-les segons l'aprenentatge que es busca en aquestes.

Així doncs destaquem els següents tres punts del text:

• Considerem tres tipus de sortides segons el seu objectiu: la socialització, l'aprenentatge directe i els recursos didàctics. D'aquestes la més completa és la que pren les sortides com a recursos didàctics, ja que solventa les mancances de les sortides amb l'objectiu de l'aprenentatge directe (no tots els conceptes poden ser descoberts lliurement, s'ha de guiar a l'alumne) i té en compte també la socialització, entre altres aspectes.
  Té sentit considerar el veure les sortides com a recursos didàctics quan, l'ensenyament que també es busca a l'aula és, si més no, d'aquesta manera. Tot i sortir de l'aula s'ha de mantenir aquest paper de guia (per part del mestre) i, sobretot, està preparat per allò que veuran i experimentaran, per evitar descontrols o acabar considerant l'excursió com a insuficient o, fins i tot, inútil.
  
  
• Remarcar el punt que les escoles han de crear, o proporcionar, oportunitats d'aprenentatge que permetin a l'alumne descobrir per sí mateix, o amb els seus companys (la idea de que "el coneixement és, també, un producte social" - "el coneixement s'aprèn dels altres" i "és una construcció feta per les persones al llarg del temps"), el coneixement i construeixi el seu propi aprenentatge.
  Recalquem, però, un altre cop, la necessitat de la guia del mestre per això. Tot i així és un punt clau, considerem, per l'aprenentatge significatiu i, fins i tot, per trobar-se a la zona de desenvolupament proper dels infants, ja que acostumen a ser situacions que viuen i que, a més a més, els interessa i les troben motivadores al veure's a ells mateixos, en certa manera, com els exploradors del coneixement.
  
  
• Reconsiderar el concepte de "medi", ja que gràcies a les noves tecnologies i al gran flux d'informació l'entorn proper dels alumnes a canviat, i senten tant proper (o més i tot hi han cops) el que ha passat a, per exemple, Xina que el que ha passat a la seva ciutat, o fins i tot coneixen el primer cas i no pas el segon. Així doncs el concepte de medi ha canviat i ja no es troba tant sols en la immediatesa (ni temporal ni espacial).
  Aquest punt és molt important a tenir-lo en compte ja que molts cops l'estudi de les ciències socials resulten més atractives treballant temes "propers" als alumnes, i si aquest concepte ha canviat els mestres han de ser conscients d'això per plantejar aquestes activitats i tenir present allò que els seus alumnes coneixen, els hi interessa i saben.
  

EXTRA: La posada en comú a l'aula:

Tot l'aspecte convivencial que a l'aula no ho pots recollir. Continguts més lligats a valors.
Sortides: espai d'aprenentatge per la convivència i el desenvolupament de valors.
-->Demana un treball previ - treball per la cohesió social -.

Possibles formes de treballar la cohesió: "el joc d'etiquetes" - posar etiquetes i fer que s'agrupin seguint els valors que vulguin.

A les sortides s'aprèn per l'experiència compartida.

A les sortides s'aprèn a través de l'observació i l'experimentació guiada pel professor i buscant allò que motiva als alumnes. (Veure més enllà: activitat de les bones preguntes)

Les sortides tenen com a objectiu l'estudi del medi.

La definició de medi pren tan el natural, el social com el cultural. El medi natural i humanitzat pels nens és més proper que no pas per nosaltres (espais geogràfics), com també s'ha modificat la idea de proximitat i global (pels mitjans de comunicació).

Anècdota que es pot comentar a una classe: A Xina van bombardejar els núvols per aconseguir que nevés amb productes químics i el que ha provocat és que, per un error de càlcul, que pel pes de la neu durant la nevada el sostre d'una escola caigués. (Aquí un cop també va passar una cosa semblant amb la pluja)



EXTRA: L'estudi del medi: l'espai i el temps. (apunts)

Entenem per "medi" el context en el qual les nostres accions tenen lloc i significat (P. Benejam).

Quan es parla de medi o entorn en el qual es viu es fa referència a un conjunt molt complex d'elements que s'interrelacionen, que formen unes xarxes que podríem anomenar paisatges... Es pot parlar del medi físic, del medi històric, de l'econòmic, del social, del cultural... o de tots a la vegada (M. Casas).

El medi és la percepció que els nens i nenes tenen del seu entorn de convivència i és el que facilita la comprensió del món físic, social, cultural, econòmic, polític...

Actualment el concepte del medi ja no es pot limitar a l'espai immediat. En un món global, la distància i el temps han quedat obviades per la tecnologia.