(2.1.1) La didàctica de les Ciències Socials: estat de la qüestió

Lectura: BENEJAM, P. (1994), "La didàctica de les Ciències Socials; estat de la qüestió", a: Perspectiva Escolar, núm. 182, pàg. 2-8.


Les tres idees principals que considerem més importants extretes de la lectura són:

• L'objectiu de les ciències socials ha canviat a causa del canvi de visió de la ciència, ja no objectiva, i el que es vol aconseguir és una societat crítica, que es pregunti sobre tot allò que veu i experimenta.
  Té, doncs, com diu Benejam, dos objectius: "ajudar-lo perquè arribi a qüestionar i a interpretar les raons o interessos que han fet que el món sigui com és i no d'altre manera." i "ajudar l'alumne a conèixer, comprendre i actuar en el món que li ha tocat viure".
  
  El motiu és ben senzill. Les ciències socials es basen en el món, en l'entorn on vivim, canviant. Així doncs aquesta ha d'adaptar-se constantment a dits canvis i, en resposta, preguntar-se perquè han passat i intentar adaptar tot allò que un ja sap a aquesta nova visió.
  
  
• Per aconseguir que els alumnes aprenguin és molt important tenir en compte els coneixements previs dels alumnes, saber el que els motiva i presentar conceptes dels quals vulguin aprendre. També no s'ha de voler modificar la seva lògica (coneixements), sinó desnevolupar-la, enriquir-la o completar-la.
  Es vota per un ensenyament que es basi en el descobriment guiat i orientat per aprendre/ensenyar.
  
  Un no ha de pretendre ensenyar als nens com si no sabessin res. S'ha de aprofitar tot aquell coneixement que ja tenen per relacionar-lo amb noves idees i conceptes, fent que l'aprenentatge sigui més bo, sòlid i, a més, es relacionin entre ells.
  
  
• Els coneixements de la ciència social han d'anar regits per tres principis: Continguts significatius pels alumnes, continguts rellevants per a la ciència i s'han de traduir (han de resultar) en un comportament i acció social coherent.
  S'ha de centrar, al cap i a la fi, en els coneixements previs dels alumnes i en problemes reals, actuals i urgents.
  
  No s'ha d'oblidar mai que un dels grans objectius de les ciències socials i de l'ensenyament obligatori en general és formar a bons ciutadans. Per aquest motiu és important que tot allò que s'ensenyi quedi ben après (a través de relacions amb conceptes ja existents), puguin resultar útils i, sobretot, resultin adequats per la vida.

El debat a classe:

Ara les ciències socials volen que els nens es qüestionin: Com és el món? Per què ho és?; i siguin crítics davant d'aquest. Però no tant sols això, sinó també creatius, alternatius,... que afavoreixin al canvi.
Això es veu reflectit a la frase: "Les ciències socials es proposen que els alumnes no només aprenguin a saber com és el món, sinó principalment perquè és com és i no d'una altre manera."

A més a més es busca que aquest aprenentatge estigui molt lligat a la realitat propera, a la dels alumnes, promovent un aprenentatge significatiu.
També el que aprenen els alumnes ha de ser rellevant des d'un punt de vista científic, tractant problemes socials,...

S'ha de fomentar, també, un "compromís i responsabilitat", vinculant unes accions de millora i de canvi protagonitzades pels alumnes.

Tot això resulta ser, sens dubte, la competència social i ciutadana (tenir coneixements, saber aplicar aquests coneixements, saber resoldre problemes amb aquests i prendre acció i compromís amb el món).

Finalment veiem avui en dia que el coneixement científic és una interpretació per lo tant s'han de donar raons ja que està impregnada per la ideologia (una ideologia que ha passat de ser objectiva i irrefutable a dinàmica i variable).